History of Kazakhstan

Conté anuncisCompres des de l'aplicació
10+
Baixades
Classificació del contingut
Per a tots els públics
Imatge d'una captura de pantalla
Imatge d'una captura de pantalla
Imatge d'una captura de pantalla
Imatge d'una captura de pantalla
Imatge d'una captura de pantalla
Imatge d'una captura de pantalla
Imatge d'una captura de pantalla
Imatge d'una captura de pantalla

Sobre l'aplicació

(Қазақша)

Қазақстан ( Қазақстан ), толық атауы Қазақстан Республикасы ( Қазақстан Респузқ атауы Қазақстан) Орталық Азияда орналасқан мемлекет. Батысында Еділдің төменгі ағысынан, шығысында Алтай тауларына дейін 3 000 км-ге, солтасында азығынан, оңтүстіктегі Қызылқұм шөлі мен Тянь-Шань тау жүйесіне 1 600 км-ге срожзлінан Қазақстан Каспий теңізі арқылы Әзірбайжан, Иран елдеріне, Еділ өзені және Еділы қ Дне Еділ-қ Лна Еділ өзені Әзірбайжан в теңізі мен Қара теңізге шыға алады. Мұхитқа тікелей шыға алмайтын мемлекеттердің ішінде Қазақстан — ең үлкені.

Қазақстан бес мемлекетпен шекаралас, соның ішінде әлемдегі құрлықтағы ең ұзақтағы ең ұзкаралас шінде әлемдегі не батысында Ресеймен — 7591 км құрайды. Оңтүстігінде: Түрікменстан — 426 км, Өзбекстан — 2354 км және Қырғызстан — 1241 км, Өзбекстан — 2354 км және Қырғызстан — 1241 км, Өзбекстан 1782 км шектеседі. Жалпы құрлық шекарасының ұзындығы — 13394 км. Батыста Каспий теңізімен (2000 км), оңтүстік батыста Арал теңізімен шайылады.

2023 жылдың 1 маусымдағы елдегі тұрғындар саны — 19 879 003, бұл әлем бойынша 64-орын. Жер көлемі жағынан әлем елдерінің ішінде 9-орын алады (2 724 902 км²).

Елдің елордасы — Астана қаласы. Мемлекеттік тілі — қазақ тілі. Ресми тілі — орыс тілі.

Қазақстанның ұлттық құрамы алуан түрлі. Халықтың басым бөлігін тұрғылықты қазақ халқы құрайды, пайыздық үлесі — 70,2 брайды, пайыздық үлесі — 70,18% Халықтың ектер — 3,29%, украиндар — 1,36%, ұйғырлар — 1,48%, татарлар — 1,06% , басқа халықтар 5,38% . Халықтың 75% астамын мұсылмандар құрайды, православты христиандар — 21%, қалғаны басқаны басқандасқ.

Экономикалық көрсеткіштері бойынша дамушы экономика ретінде қарастырылады. Елдің жалпы ішкі өнімі ЖІӨ (номинал) = 205.539 $ млрд (2018). Экономиканың негізгі бағыты — отын-энергетика саласындағы шикізат өндіру, ауыл шаруашііласындағы шикізат өндіру, ауыл шаруашііласындағы). Елдің негізгі валютасы — теңге.

1991 жылдың 16 желтоқсан күні КСРО-ның ыдырауына байланысты өз егемендіыгін жараћ қләның ыдырауына сты қауымдастық тарапынан тәуелсіз мемлекет ретінде мойындалды. 1992 жылдың 2 наурызынан бастап БҰҰ-ның толыққанды мүшесі. Сонымен қатар Еуропадағы қауіпсіздік және ынтымақтастық ұйымына, Ұжымдық қауіпсіздік және ынтымақтастық ұйымына, Ұжымдық қтаудімы қтураімы а, Шанхай Ынтымақтастық Ұйымына және Еуразиялық Экономикалық Қауымдастықтастық Ұйымына және Еуразиялық Экономикалық Қауымдастығы сиедастығы сиедастығы сиедастығы сиедастығы сиедаћстығы сиедаћстығы сиехақслиялық қаралық ұйымдардың құрамына кіреді.

(anglès)

Kazakhstan, el país més gran dins de l'estepa euroasiàtica, ha estat una cruïlla històrica i llar de nombrosos pobles, estats i imperis diferents al llarg de la història. Al llarg de la història, els pobles del territori del Kazakhstan modern van tenir un estil de vida nòmada, que es va desenvolupar i va influir en la cultura kazakh.

L'activitat humana a la regió va començar amb els extints Pithecanthropus i Sinanthropus fa un milió-800.000 anys a les muntanyes Karatau i les zones del Caspi i Balkhash. Els neandertals van estar presents des de fa 140.000 fins a 40.000 anys a les muntanyes de Karatau i el Kazakhstan central. L'Homo sapiens modern va aparèixer fa entre 40.000 i 12.000 anys al sud, centre i est de Kazakhstan. Després del final de l'últim període glacial (fa entre 12.500 i 5.000 anys), els assentaments humans es van estendre per tot el país i van provocar l'extinció del mamut i el rinoceront llanós. Les comunes de caçadors-recol·lectors van inventar arcs i vaixells i van utilitzar llops domesticats i trampes per a la caça.

La revolució neolítica va estar marcada per l'aparició de la ramaderia i l'agricultura, donant lloc a les cultures Atbasar, Kelteminar, Botai i Ust-Narym. A la cultura Botai (3600–3100 aC) se li atribueix la primera domesticació dels cavalls, i durant aquest període també van aparèixer ceràmiques i eines de pedra polida. El quart i el tercer mil·lenni van ser testimonis de l'inici de la producció de metalls, la fabricació d'eines de coure i l'ús de motlles de fosa. Al segon mil·lenni aC es va desenvolupar l'extracció de minerals al Kazakhstan central.
Data d'actualització:
29 d’oct. 2023

Seguretat de les dades

La seguretat comença en entendre com els desenvolupadors recullen i comparteixen les teves dades. Les pràctiques de privadesa i seguretat de les dades poden variar segons l'ús que es fa de l'aplicació, la regió i l'edat. El desenvolupador ha proporcionat aquesta informació i és possible que l'actualitzi al llarg del temps.
Aquesta aplicació pot compartir aquests tipus de dades amb tercers
Informació i rendiment de l'aplicació i Identificadors de dispositiu o d'un altre tipus
Aquesta aplicació pot recollir aquests tipus de dades
Informació i rendiment de l'aplicació i Identificadors de dispositiu o d'un altre tipus
Les dades s'encripten mentre estan en trànsit
Les dades no es poden suprimir