Va ser una vegada un cangur i un forat: el soterrat de cent anys i la boca de noranta anys; i tots dos grans eren blancs com a l'hivern i dolents com el mal temps, perquè no tenien fills. I, Déu meu! encara volien tenir-ne un, perquè, com era el dia i la nit del mar, s’asseguessin sols com el cucut i es tallessin les orelles, per molt lleig que fossin.
Data d'actualització:
29 de nov. 2019