L’epidemiologia de les malalties vegetals és l’estudi de les malalties en les poblacions vegetals. Igual que les malalties de l’ésser humà i altres animals, les malalties de les plantes es produeixen a causa de patògens com bacteris, virus, fongs, oomicets, nematodes, fitoplasmes, protozous i plantes paràsites. Els epidemiòlegs de malalties vegetals s’esforcen per comprendre la causa i els efectes de les malalties i desenvolupen estratègies per intervenir en situacions en què es puguin produir pèrdues de collites. Normalment, la intervenció amb èxit conduirà a un nivell de malaltia prou baix per ser acceptable, en funció del valor del cultiu.
L'epidemiologia de les malalties de les plantes sovint es contempla des d'un enfocament multidisciplinari, que requereix perspectives biològiques, estadístiques, agronòmiques i ecològiques. La biologia és necessària per comprendre el patogen i el seu cicle de vida. També és necessari per comprendre la fisiologia del cultiu i com el patogen l’afecta negativament. Les pràctiques agronòmiques sovint influeixen en la incidència de les malalties per bé o per mal. Les influències ecològiques són nombroses. Les espècies de plantes autòctones poden servir d’embassaments de patògens que causen malalties als cultius. Sovint s’apliquen models estadístics per resumir i descriure la complexitat de l’epidemiologia de les malalties de les plantes, de manera que els processos de la malaltia es puguin entendre més fàcilment. Per exemple, les comparacions entre els patrons de progrés de la malaltia per a diferents malalties, cultivars, estratègies de gestió o entorns ambientals poden ajudar a determinar com es poden gestionar millor les malalties de les plantes. La política pot influir en l'aparició de malalties, mitjançant accions com ara restriccions a les importacions de fonts on es produeix una malaltia.
Data d'actualització:
29 d’ag. 2023
Llibres i obres de consulta