El tangram és un trencaclosques de dissecció que consta de set polígons plans, anomenats bronzejats, que s’uneixen per formar formes. L'objectiu és replicar un patró (només amb un esquema) que es troba generalment en un llibre de trencaclosques amb les set peces sense superposició. Alternativament, els bronzejadors es poden utilitzar per crear dissenys minimalistes originals que s’aprecien pels seus mèrits estètics inherents o com a base per desafiar els altres a replicar-ne el contorn. Es creu que va ser inventat a la Xina cap al final del segle XVIII dC i que després es va traslladar a Amèrica i Europa mercant vaixells poc després. Es va fer molt popular a Europa durant un temps i, de nou, durant la Primera Guerra Mundial. És un dels trencaclosques de dissecció més reconeguts del món i s’ha utilitzat amb diversos propòsits, com ara diversió, art i educació.
Data d'actualització:
21 de des. 2022