Durant molt de temps, la col·laboració era suficient.
Col·laborar significava treballar al mateix espai.
Compartir informació.
Intercanviar informació ràpidament.
Coordinar-se.
Reduir els correus electrònics.
En aquell moment, el problema no era l'estructura.
Els equips eren més petits.
Els projectes eren més senzills.
El problema dels llargs terminis era menys crític.
Les eines de col·laboració van substituir les pràctiques informals:
trucades telefòniques,
missatges de text,
xerrades de passadís,
correus electrònics interns i CC.
Van formalitzar l'informal.
I això es percebia com a col·laboració.
Però el treball ha canviat profundament.
El treball modern s'ha tornat multidisciplinari,
multidisciplinari i implica múltiples responsabilitats.
I fer tot això en un sol espai s'ha tornat contraproduent.
La col·laboració barreja temes. La cooperació els organitza.
Avui dia, el repte ja no és simplement intercanviar missatges.
Es tracta d'organitzar els espais de treball, no només la comunicació.
Perquè hem entrat en una nova era.
El segle XXI tracta de viure junts,
treballar junts,
decidir junts,
malgrat les nostres diferències.
Diferències culturals.
Diferències professionals.
Diferències generacionals.
Diferències de visions i interessos.
La convivència no és un problema tècnic.
És un problema relacional.
I un problema relacional no es resol amb més informació,
sinó amb una comunicació estructurada.
Aquí és on la cooperació esdevé essencial.
Cooperar no vol dir que tothom treballi al mateix espai.
Vol dir treballar en diferents espais per al mateix projecte.
Espais organitzats per tema, per rol, per responsabilitat.
La cooperació no es barreja.
Estructura.
Aclareix.
Fa que el treball sigui llegible al llarg del temps.
Un altre fenomen s'ha convertit en central:
la rotació d'equips.
Les persones canvien.
Els projectes continuen.
Però massa sovint, el coneixement desapareix amb els que marxen.
Matifiqueu.
Transmeteu.
Garantir la continuïtat.
El coneixement ja no es pot produir al final.
S'ha de capturar durant el treball.
En les discussions.
En les decisions.
En la comunicació mateixa.
El segle XX va aprendre a informar.
El segle XXI ha d'aprendre a comunicar.
La informació permet el coneixement.
La comunicació ens permet viure i actuar junts.
Per això no només estem canviant les eines.
Estem entrant en una nova era.
Data d'actualització:
20 de febr. 2026