Conté un discurs d'Hermes Trismegist sobre molts temes, inclosos el bé, el mal, la religió, la pietat, la virtut i molt més.
The Divine Pymander és un clàssic text sagrat hermètic i part del Corpus Hermeticum. En aquest text, el savi Hermes Trismegistus rep revelacions i visions de Déu com a Pimandro, o ment divina i pastor dels homes mitjançant les quals es van crear totes les coses. El contingut del manuscrit presenta moltes semblances fascinants amb la història de la creació del Gènesi, així com amb la naturalesa de Déu Pare, Jesucrist, la immortalitat de l’ànima i la vida eterna a través de la salvació, tal com es descriu al Nou Testament. Com a la Bíblia, Déu Pare es caracteritza per la Llum, la Vida i l’Amor, mentre que el Logos o Paraula, la Ment Divina, s’anomena Fill de Déu que és Un amb el Pare.
Data de principis de l’era cristiana, els funcionaris de l’Església van datar-los per error en un període molt anterior fins al segle XV. A causa d'això, se'ls va permetre sobreviure i hem vist com un dels primers precursors del que havia de ser el cristianisme. Avui sabem que eren, de fet, de l’era cristiana primitiva i que sortien dels turbulents mars religiosos de l’Egipte hel·lènic.
El Corpus Hermeticum és una de les obres principals de la tradició hermètica. Tot i així, aquest ofici de l’època renaixentista es basa en materials filosòfics de temps molt més antics, és a dir, el segle III o IV dC, del qual provenia el material primordial.
El terme s'aplica particularment al Corpus Hermeticum, la traducció llatina de Marsilio Ficino en catorze tractes, de les quals vuit primeres edicions impreses van aparèixer abans del 1500 i vint-i-dues més el 1641. Aquesta col·lecció, que inclou Poimandres i algunes adreces d'Hermes als deixebles Tat, Es va dir que Ammon i Asclepi es van originar a l’escola d’Amonius Saccas i van passar per la custòdia de Miquel Psellus: es conserva en manuscrits del segle XIV. Els tres darrers tractats de les edicions modernes van ser traduïts independentment d’un altre manuscrit del contemporani Lodovico Lazzarelli de Ficino i impresos per primer cop el 1507. En autors clàssics com Joannes Stobaeus es troben cites extenses de material similar.
* Característiques:
- Mode de pantalla completa.
- Disseny fàcil i senzill d’utilitzar amb animacions de pàgines.
- Trieu entre una àmplia varietat de temes personalitzables.
Petita mida lleugera.
Data d'actualització:
23 de març 2024
Llibres i obres de consulta