The Book of Enoch, interessant i desconegut llibre per ampliar coneixements.
El Llibre d’Enoc és una antiga obra religiosa jueva, atribuïda per la tradició a Enoc, el besavi de Noè, tot i que els erudits moderns estimen les seccions més antigues (fins ara del Llibre dels vigilants) que dataven del 300 aC, i l’última part (Llibre de paràboles), probablement a finals del segle I aC.
Les primeres seccions del llibre es van compondre al segle III aC. Els autors van confiar en part en el Pentateuc i van ampliar les seccions sobre Gènesi, Números i Deuteronomi.
El Llibre d’Enoc és un llibre intertestamental, que forma part del cànon de la Bíblia de l’Església copta però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes. Les úniques versions integrades d’aquest llibre que conserven són en si mateixes, llengua litúrgica de l’Església etíop, però amb moltes variants en grec, siríac, armeni, àrab i llatí i un fragment en copte.
El llibre es va publicar al primer segle de la nostra era i consta de diverses parts escrites al segle III aC. C. i jo d.C.
La primera part del Llibre d’Enoc descriu la caiguda dels vigilants, els àngels que van engendrar els Nefilim. La resta del llibre descriu les visites d’Enoc al cel en forma de viatges, visions i somnis i les seves revelacions.
El llibre consta de cinc seccions principals ben diferenciades:
El llibre dels vigilants.
El llibre de les paràboles.
El llibre astronòmic (també anomenat Llibre dels lluminaris celestials o Llibre dels lluminaris).
El llibre de les visions dels somnis.
L’Epístola d’Enoch.
La majoria dels estudiosos creuen que aquestes cinc seccions eren originalment obres independents (amb diferents dates de composició), elles mateixes producte d’un gran arranjament editorial, i que només van ser redactades després en el que ara anomenem 1 Enoc.
Els primers cristians tenien un gran reconeixement pel Llibre d’Enoc, com testifiquen les epístoles canòniques de Judes (6 i 14-16) i 2 Pere (2: 4), així com les epístoles no canòniques de Bernabé i els escrits de Justí Martí. (100-165), Athenagoras (170); Tatiano (110-172); Ireneu, bisbe de Lió (115-185); Climent d’Alexandria (150-220); Tertul·lià (160-230); Lactantio (260-325) i també els de Metodio de Filipo, Minucio Félix, Comodino i Prisciliano (m 385).
Sens dubte, el Llibre d’Enoc va ser àmpliament conegut i apreciat al món jueu i posteriorment va ser heretat pels primers cristians, que van ser en gran part responsables de preservar-lo en altres idiomes. Aquest llibre es classifica com a pseudoepigràfic perquè el seu contingut s’atribueix a aquest llegendari descendent d’Adam, tot i que el contingut i els problemes que narra són clarament d’origen posterior.
També tindreu accés a la Bíblia hebrea, al llibre d’àudio amb paraules i a una versió PDF.
A la nostra secció "Més aplicacions bíbliques", Biblia de Estudios, Temas Biblicos para predicar, Parabolas de Jesús, Estudios Biblicos, Santa Biblia Reina Valera, Sermones Predicas Adventistas, Devocionales para la Mujer, Estudios Bíblicos para Mujeres y jóvenes cristianos i més aplicacions de Teologia per alimentar la vostra ànima i cuidar la vostra FE.
Benediccions
Data d'actualització:
27 d’oct. 2025
Llibres i obres de consulta