Exempció de responsabilitat: aquesta aplicació no està afiliada ni representativa de cap entitat governamental. És una plataforma privada desenvolupada amb finalitats educatives. Qualsevol informació o servei proporcionat per aquesta aplicació no està avalat ni sancionat per cap autoritat governamental. Font del contingut: https://legislative.gov.in/constitution-of-india/
भारत का संविधान विश्व के किसी भी गणी गाथदािश्व श का सबसे लंबा लिखित संविधान है। इसमें अब 465 अनुच्छेद, तथा 12 अनुसूचियूचियाहई2 याहाा भागों में विभाजित है। परन्तु इसके निर्माण के समय मूल संूल संूल संविन 3 विन 3 वमाण ुच्छेद, जो 22 भागों में विभाजित थे इसइ इसइ ॵसइ ें में सूचियां थीं। संविधान में सरकार के संसदीय स्वर्वरूवववववय से संसदीय ्था की गई है जिसकी संरचना कुछ अपवारिसाी िाििां ना ्त संघीय है। केन्द्रीय कार्यपालिका का सांविांविधार्यपालिका राष्ट्रपति है। भारत के संविधान की धारा 79 के अनुसानुसार, नक्॰य्ीारा संसद की परिषद् में राष्ट्रपति तथद् में राष्ट्रपति तथा सहह सा हह न्हें राज्यों की परिषद राज्यस्यसाऋलाथगाथ भी परिषद सदन लोकसभा के नाम से जाना जाता है। संविधान की धारा 74 (1) में यह व्यवस्वस्थहईईहई थह ह राष्ट्रपति की सहायता करने तथा उसथा उसे नहे सहायता े लिए एक मंत्रिपरिषद होगा जिसका प्रन्रनम॰िषद त्री होगा, राष्ट्रपति इस मंत्रिप्रिपर्ट्रपति इह े अनुसार अपने कार्यों का निष्पादनादनादन्यों इस प्रकार वास्तविक कार्यकारी शकरी शक्रििऍरिक िषद् में निहित है जिसका प्रमुख प्हित है जिसका जो वर्तमान में नरेन्द्र मोदी हैं।
मंत्रिपरिषद सामूहिक रूप से लोगों कฤे कฤे कฤिक ा) के प्रति उत्तरदायी है। प्रत्येक राज्य में एक विधानसभा हैैह जम्मू कश्मीर, उत्तर प्रदेश, बिहार, मरारहाह, म्रदेश कर्नाटक,आंध्रप्रदेश और तेलांगनांगना मनरदएेरदेश है जिसे विधानपरिषद कहा जाता है। राज्यपाल राज्य का प्रमुख है। प्रत्येक राज्य का एक राज्यपाल हजोहाााा एक ्य की कार्यकारी शक्ति उसमें निहिऀोहितो हित हिय की मंत्रिपरिषद, जिसका प्रमुख मुख्यम्यम॰हहम्रमुख ज्यपाल को उसके कार्यकारी कार्योर्योर्योर्यों नने नऍऍऍ्यकारी में सलाह देती है। राज्य की मंत्रिपरिषद् सामूहिक रूस्रिपरिषद् की विधान सभा के प्रति उत्तरदायी है।
संविधान की सातवीं अनुसूची में संसदजादऍाथता थसूची विधायिकाओं के बीच विधायी शक्तियोतियोतियों रवयििि कय रि िधायी ा गया है। अवशिष्ट शक्तियाँ संसद में विहित हैैह केन्द्रीय प्रशासित भू-भागों को सर्षर्षित ेत्र कहा जाता है।
La Constitució de l'Índia en hindi és la llei suprema de l'Índia. Estableix el marc que defineix els principis polítics fonamentals, estableix l'estructura, els procediments, les competències i els deures de les institucions governamentals i estableix els drets fonamentals, els principis directius i els deures dels ciutadans. És la constitució escrita més llarga de qualsevol país sobirà del món. La nació està governada per ella. B. R. Ambedkar és considerat com el seu arquitecte principal.
Imparteix la supremacia constitucional i no la parlamentària, ja que no és creada pel Parlament sinó, per una assemblea constituent, i adoptada pel seu poble, amb una declaració al preàmbul. El Parlament no pot anul·lar la Constitució.
Va ser aprovat per l'Assemblea Constituent el 26 de novembre de 1949 i va entrar en vigor el 26 de gener de 1950. Amb la seva adopció, la Unió de l'Índia es va convertir en la moderna i contemporània República de l'Índia substituint la Llei del Govern de l'Índia de 1935 com a govern fonamental del país. document. Per garantir l'autoctonia constitucional, els redactors de la constitució van derogar les lleis anteriors del Parlament britànic mitjançant l'article 395 de la constitució. L'Índia celebra la seva entrada en vigor el 26 de gener de cada any, com a Dia de la República.
Declara l'Índia una república sobirana, socialista, laica i democràtica, assegurant als seus ciutadans la justícia, la igualtat i la llibertat, i s'esforça per promoure la fraternitat entre ells.
Data d'actualització:
23 de jul. 2024
Llibres i obres de consulta