En aquest joc, el jugador és el Tió que està molt viu i menja mandarines, un cop les ha acabades, apareix un regal , que també cal tocar per completar el nivell.
Compte, el foc et persegueix i si toca el tió tres vegades, aquest es crema i s'acaba el joc.
El joc del Tionet! és una versió molt lliure de la història.

Orígens:
El Tió de Nadal és una tradició molt antiga en la que es cremava una o tronc ben gran per les dates de Nadal, i es picava amb pals per avivar-ne les flames i fer guspires, així es celebrava el solstici d'hivern venerant el foc que representa el Sol, que a partir del solstici torna a créixer en temps i calor, amb aquesta veneració es demanava fertilitat, llum i calor per acabar de passar l'hivern.

Més tard la tradició es va mesclar amb idees cristianes, com la generositat, dels reis mags o de Sant Nicolau, i se'l va dotar d'un poder de "deixar anar" regals i galindaines després d'haver-lo picat. Així es va fer molt popular i, les famílies, per nadal feien ' "deixar anar" el tió' picant-lo en rotllana, deixant-lo descansar sota la manta uns minuts, durant els quals els nens havien de ser fora de la sala, i en quan els grans deien que havia deixat anar uns vents , ò havia fet algun soroll, els nens podien tornar i destapar-lo trobant tot de regalets que màgicament havien aparegut...
Després es tornava a picar cantant la cançó, i el joc tornava a començar, i s'anava repetint fins que ja feia un soroll molt gran i ja no "deixava anar" regals...
La cançó que es cantava varia segons el poble, la comarca, ò la família, i la tonada es molt senzilla, aquí us poso la lletra que es cantava a casa de la meva àvia Maria Armengol, de Terrassa:
(He hagut de canviar un verb per "deixar anar" per les polítiques de Metadata)
Tió Tió, "deixa anar" torró,
d'avellana i de pinyó
i dels fins que son millor
no "deixis anar" arengades
que són (massa)salades,
"deixa anar" torró, que és més bo
Tió! ,
Tióóóó!!!!

Política de privacitat ( que pesadets els de ggl)
https://electricavisuals.com/privacy-policy/