Les persones sense llar es troben marginades en l’espai d’ús quotidià
bastit per la societat excloent. Aquest llibre vol apropar el
coneixement d’aquesta realitat en l’entorn de Lleida per analitzar
alguns dels elements que actuen en aquest procés de distinció social de
l’espai. Conèixer el procés de construcció simbòlica de l’espai que fan
les persones sense llar a partir de la relació que s’estableix amb la
resta de la població permet comprendre la creació d’una “ciutat oculta”,
arraconada de l’imaginari col·lectiu de les persones no excloses.