La col·lecció comença amb dos treballs breus sobre la Trinitat de Gregori de Nissa, seguits de dos treballs sobre cristologia de Teodoret i el papa Lleó I. Victorinus interpreta Gènesi 1 al·legòricament per justificar certes pràctiques de l'església primitiva i traça el número 7 a través de tota la Bíblia. Hipòlit enumera diverses pràctiques litúrgiques de l'església romana a principis del segle III amb orígens potencialment molt anteriors. A "Sobre la fe", Gregori de Nissa defensa la divinitat del Fill de Déu i de l'Esperit Sant. L'Epístola de Bernabé representa un exemple del segle II o fins i tot del I de la "separació dels camins" entre el cristianisme primerenc i el judaisme. Les Instruccions de Commodià són una col·lecció de 80 poemes acròstics (no reflectits a la traducció) sobre diversos temes, entre els quals destaquen les respostes cristianes a diversos déus grecs. El martiri de Policarp és una de les primeres narracions del martiri de l'església i va resultar determinant per al gènere. La col·lecció s'acaba amb els esforços de Julià l'Apòstata per limitar el cristianisme a l'Imperi Romà després de la conversió de Constantí.
Moltes obres dels primers apologistes cristians i alguns breus relats històrics.
S'ha actualitzat el dia:
20 de maig 2026