Aplicació del diccionari "El quefer rural" dedicat al món pagès.
Les arrels de la meva llar van ser labriegas. La meva família treballava la terra al poble de Santomera, situat a la partió entre la fèrtil horta murciana, regada pel riu Segura, i l'àrid camp de secà. I aquelles mans, dolgudes per l'endèmica aspror d'un terrer tan sec -i per tant pobre-, van ser lliurant en el solc la llavor per al qualli de la tija i de la planta, ¡que tantes vegades no va ser possible! Els núvols "passaven" sense deixar-nos aquesta carícia fecunda, ¡que amb prou feines vam rebre! En aquest ambient em van criar i vaig créixer. Vaig poder veure i patir l'esquinç d'aquella emigració dels meus, que va ser poblant de silenci nostre camp solitari.
El meu gra de sorra -recollit de diversos llocs i autors- només vol ser un modest tribut a la nostra vivència entranyable. "Avi, i aquesta paraula, ¿què vol dir ?."
En aquest Diccionari, al qual he donat el títol d'El quefer rural, he volgut recollir les paraules -cada vegada menys usadas- d'aquest marginat i oblidat món llaurador, i amb elles he volgut recollir també les vivències, les pròpies i les d'altres molts que van néixer a la meva terra murciana i en altres terres espanyoles o ultramarines però habitades per hispans.
Encara confio que la lectura d'aquesta obra pot ser d'alguna ajuda per als més joves, em sembla encara més necessària la transmissió oral dels pares i dels avis -sobretot d'aquests últims-, perquè els seus fills i néts puguin conèixer de primera mà aquestes vivències inoblidables que van constituir, i constitueixen encara en molts llocs d'Espanya i del món, una de les modalitats més antigues, més perdurables i més profundes de la vida humana a la natura: el quefer rural.
Abans, he de dir que ...
Mai he volgut mirar
de manera diferent
al nascut a Catalunya,
com al gallec, a Ponent.
I el mateix al poble basc,
el vincle em pren;
així com als astures,
càntabres i aragonesos.
Abraçant a La Rioja,
de Castella, i lleonesos,
manxecs, com extremenys
i andalusos, que m'ofereixen.
Linderos i proximitat,
de la mateixa manera que per l'Est,
aquest poble valencià,
captiu d'un sol naixent.
Mas sense poder oblidar
Balears de l'Orient;
i, per més lluny, molt a prop !,
Canàries, que vibra i sent.
Més enllà del Mare Nostrum,
aquest Atlàntic imponent,
brindant-los els seus batecs,
que en rebre'ls, comprenen.
Al hispà dir
que van portar les nostres gents;
Amèrica, Centre i Sud,
Llatina tota se sent.
Doncs que de la mateixa manera els mirem
tenint a tots presents:
Melilla o ceutins
ja que Hispània viu, sempre!
També entre els murcians,
encara que hi hagi set, tantes vegades !;
però en profunda proximitat,
Múrcia és abraçada, i ardent.
---
Múrcia, 20 de febrer de 2011,
dia de la meva norantè aniversari
Manuel Campillo Laorden
Data d'actualització:
25 de juny 2025
Llibres i obres de consulta