La ratlla i el desig i altres contes: Tria personal de l'autor
About this audiobook
Una selecció de contes de Pere Calders en un audiollibre narrat magistralment per l'actor Ivan Benet
Un audiollibre molt especial que aplega la tria personal de contes de l'autor: L'imprevist a la casa número 10, El desert, La ratlla i el desig, La consciència, visitadora social, El principi de la saviesa, La revolta del terrat, Coses de la Providència, La clau de ferro, L'arbre domèstic, Fet d'armes, L'"Hedera hèlix",Quieta nit, La verge de les vies, Reportatge de l'esbós de la mort, Reportatge del monument a Sonilles, Demà, a les tres de la matinada, El sistema Robert Hein, El batalló perdut, Les parets i les barbes, L'espiral, La "Nemours 88",El dia del judici, Ruleta russa, El millor amic, Nosaltres dos, El testament de la "Hiena", Zero a Malthus i La rebel·lió de les coses.
"L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més."
Carles Capdevila, Ara
"Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes."
Agustí Pons, Avui
"Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí."
Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)
Ratings and reviews
- Flag inappropriate
About the author
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) es va donar a conèixer com escriptor amb la publicació de les novel·les La glòria del doctor Larén (1936) i Gaeli i l'home Déu (1937) i el recull de contes El primer arlequí (1936). Com a periodista, col·laborava aleshores al Diario Mercantil i a l'Avui, i els seus dibuixos van aparèixer a L'Esquella de la Torratxa. La guerra elva dur al front -i el seu testimoni va quedar recollit a Unitats de xoc (1938)-, després a l'exili a França i posteriorment a Mèxic, on va col·laborar en diverses publicacions com els Fascicles literaris. Al llarg d'aquests anys d'exili, van veure la llum els reculls de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959), i el 1962 va retornar amb la seva família a Catalunya.L'any següent guanyà el premi Sant Jordi amb L'ombra de l'atzavara (1964), i seguirien nous llibres de contes -Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1981), De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984) o Un estrany al jardí (1985)- i les novel·les Ronda naval sota la boira (1966) i Aquí descansa Nevares (1967). Tots els seus contes s'han aplegat en l'edicióen dos volums -Contes (1936-1968) i Contes (1978-1992)-,, il·lustrada per Ignasi Font i publicada per Rosa dels Vents el 2018. Al llarg de la seva vida, Calders va mantenir una intensa activitat periodística -en diaris i revistes com Serra d'Or, El 9 Nou, El Temps o l'Avui- i va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi el 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, i l'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa.
