A la recerca de la dona moderna

Anna Murià

nov. de 2022 · Comanegra

Acerca deste libro electrónico

«La dona ha de construir els seus somnis, si vol que durin, sobre un fonament de veritat. Perquè d'il·lusions n'ha de tenir, és clar, i, per tant, el xoc hi serà de totes maneres; però cal estar preparada per atenuar-lo, resistir-lo, eixir bé de les petites crisis que causarà defensar-se i prevenir mals majors.»
Anna Murià (1904-2002) va ser una autora radicalment polièdrica i rica en estils i registres. L'articulisme en publicacions com La dona catalana, La Nau, La Rambla i L'Opinió es pot considerar el primer bressol de la seva escriptura, i és un testimoni ben interessant dels anys vint i trenta a la ciutat de Barcelona. Mostra d'una època de grans esperances per als drets de la dona, de conflicte i debat entre distintes concepcions del feminisme, i de gran vigor del periodisme literari català. Una tria temàtica que mostra l'evolució d'una escriptora en construcció amb un apèndix memorialístic en què l'autora fa un repàs generós de les seves companyes de viatge.

Acerca do autor

Anna Murià (1904-2002). Va començar l'activitat literària amb col·laboracions a La Dona Catalana, La Rambla, La Nau, Meridià i Diari de Catalunya. Les obres Joana Mas (1933) i La peixera (1938) esdevenen els seus inicis dins de la novel·la. Va publicar els assaigs La revolució moral (1934), i El 6 d'octubre i El 19 de juliol (1937). Murià també es dedicà al món de la traducció com a traductora de l'anglès i el francès al castellà. Va col·laborar assíduament a les revistes de l'exili català a America com Catalunya de Buenos Aires, Germanor de Santiago de Xile, Lletres, La Nova revista i Pont Blau de Mèxic. Un dels seus llibres, El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974), va obtenir el premi Josep Maria Folch i Torres. També ha estat guardonada amb premis com el de narrativa curta de Cassà de la Selva (1973) i el Recull (1978). La seva obra literària va continuar amb les narracions El país de les fonts (1980) i El llibre d'Eli (1982). Ha conreat, també, la literatura infantil: A Becerola fan ballades (1978), obra de teatre, i Pinya de contes (1982). Entre les novel·les, també cal destacar Res no és veritat, Alícia (1984) i Aquest serà el principi (1986). Ha publicat, també, la seva correspondència amb Mercè Rodoreda ( Cartes a l'Anna Murià, 1985). Fou col·laboradora en revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Serra d'Or.