Més que una dona
Om den här e-boken
Qui és que va dir que convertir-se en una dona de mitjana edat seria fàcil? Caitlin Moran, que va arrasar amb aquell divertit i lúcid manifest de feminisme assilvestrat titulat Com es fa una dona, torna amb una seqüela que rebat la teoria que les segones parts mai són bones, perquè aquesta és espectacular.
A mig camí entre la crònica personal, el manifest hilarant i la guia per fer-se gran sense morir en l’intent, aquest llibre, ordenat com l’agenda d’un dia qualsevol, aborda temes com la tirania de les llistes de tasques pendents; el sexe de les parelles amb fills i l’anomenat «clauet de manteniment»; el dubte de si una feminista pot posar-se bótox; el tempteig del ioga com a eina de relaxació; el pansiment del cos en observar-se al mirall; les maleïdes tasques domèstiques; les diferències entre homes i dones en els processos i temps per excitar-se sexualment; com bregar amb les crisis de les filles adolescents i amb les xacres d’uns pares ancians...
En temps propensos als dogmes, la correcció política i l’autocensura, és meravellós comprovar que la Caitlin Moran de mitjana edat continua tan impertinent, enginyosa, ferotge, intel·ligent i lúcida com sempre, amb el seu feminisme groucho-marxista funcionant a ple rendiment.
Om författaren
Caitlin Moran (Brighton, Reino Unido, 1975) recibió en 2010 el Premio de la Prensa Británica al mejor columnista del año y en 2011 el premio al mejor crítico y entrevistador. En Anagrama ha publicado Cómo ser mujer (uno de los mayores y más fulminantes éxitos en lengua inglesa de los últimos tiempos, libro del año en los Galaxy National Book Awards, y que obtuvo el British Book Awards Book of the Year y un Irish Book Award): «El feminismo de Moran, imprescindible en la sociedad actual, no es pacato ni cristaliza en el uso de un lenguaje políticamente correcto. Mete el dedo en el ojo a los lectores. Al mismo tiempo, provoca carcajadas al contradecir algunos de los lugares comunes del feminismo sin dejar de ser feminista» (Marta Sanz); «Si Tom Sharpe hubiese sido señora y ensayista, habría firmado Cómo ser mujer. Es la contracrónica de la historia del feminismo» (Sara Carreira, La Voz de Galicia); «Una guía de neofeminismo punk» (Gabriela Wiener), y las novelas Cómo se hace una chica: «Caitlin Moran ataca de nuevo con su punk y divertida novela. Todos somos una chica rellenita con ganas de patear culos. Moran nos da la fuerza» (Luna Miguel, Playground); «Si pudieran sintetizarla sería una anfetamina. Moran dispara bromas y frases hilarantes a ritmo de chachachá acelerado» (Lucía Lijtmaer, eldiario.es), y Cómo ser famosa: «La “chica mala” de la literatura británica... despliega su capacidad para la sátira» (Lourdes Ventura, El Mundo); «Con la misma inteligencia humorística paranormal de siempre analiza el espejismo de la fama» (Miqui Otero, El Periódico); «Descarada, procaz, gamberra y muy divertida» (Eva Cosculluela, ABC).
