Cartes a l'Anna Murià

Mercè Rodoreda

feb. de 2021 · Club Editor 1959 S.L.

Acerca deste libro electrónico

El 23 de gener de 1939, el bibliobús s'emporta de Barcelona un grup d'escriptors vinculats a la Institució de les Lletres Catalanes. Entre ells hi ha Mercè Rodoreda i Armand Obiols; al camió que ve darrere, entre una desena d'escriptors protegits pel Govern de la Generalitat, Anna Murià. A l'abril són una trentena de refugiats en un château al nord de París on l'exili és un dol i una renaixença. Per a Rodoreda i Murià, és el lloc de la trobada amb el gran amor que determinarà les seves vides.

Quan França entra en guerra, Murià i Bartra decideixen embarcar cap a les Antilles, Rodoreda i Obiols es queden a París. Els sis anys que els esperen no deixen pedra sobre pedra. Vincles, anhels, necessitats, no hi ha res que el perill no trastoqui. El lligam que uneix els amants és fet de complicitats i traïcions; d'aquesta enorme prova de resistència es nodrirà tota l'obra de Mercè Rodoreda, escrita a l'exili des de París i Ginebra.

Les cartes a l'amiga íntima en mostren la formació cataclismàtica i ajuden a entendre un tret constitutiu dels seus personatges: és per la ferida que respiren els humans.

Acerca do autor

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) era filla única d'una família bohèmia que no la va enviar a escola perquè a casa s'aprèn més. Casada i amb un fill, va publicar les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació d'escriptors formada sota els auspicis de la nova República.
La seva col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l'obliga a exiliar-se el 1939 a París, on coneix el seu company de vida i mentor, Armand Obiols. S'hi queda a viure i és a l'exili —primer a París i més endavant a Ginebra— que es construeix com a artista, amb poemes i contes en una primera etapa, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de novel·les que la convertiran en l'autora més llegida i traduïda de la literatura catalana. Fins al 1979, Rodoreda no torna definitivament a Catalunya, on mor quatre anys més tard.