El Canvi: Des de l ́Eixample

Miquel Bauçà Rosselló

2010 թ. փտվ · Վաճառող` Grupo Planeta Spain

Այս էլ․ գրքի մասին

.

El Canvi és un llibre inclassificable i excepcional que recorre, un a un, tots els grans aspectes de la condició humana (l ́amor, la immortalitat, la felicitat, l ́esperança, la solitud) i les petites coses de la vida. Estructurat en forma de diccionari, El Canvi és un repertori d ́aforismes que es llegeix com una novel.la i que gira sorprenentment la visió que tenim de les coses. El Canvi és un dels llibres més esperats de la literatura catalana dels últims anys i, molt probablement, un dels cims de l ́obra literària de Miquel Bauçà.

Հեղինակի մասին

Miquel Bauçà (Felanitx, 1940-Barcelona, 2004) es va donar a conèixer com a poeta amb Una bella història (1962), que havia obtingut el premi Joan Salvat-Papasseit del 1961 amb el títol Diumenges a la tarda... Durant una colla d'anys Bauçà va seguir publicant exclusivament poesia —llibres com El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975; premi Vicent Andrés Estellés) o Les Mirsines (1983)—, però el 1985 va irrompre en el camp de la narrativa amb Carrer Marsala, que va tenir de seguida un gran ressò i va merèixer els premis Ciutat de Barcelona i Cavall Verd. A mitjan de la dècada dels vuitanta, doncs, amb aquell relat escrit l'estiu del 1974, Bauçà es va instal·lar en l'imaginari dels lectors també com un gran narrador, i fins al 1998 va seguir donant a conèixer tant llibres de versos —Obra poètica 1959-1983 (1987) i El crepuscle encén estels (1992)— com obres narratives: la novel·la L'estuari (1990, premi Sant Joan) i els dos relats aplegats en El vellard. L'escarcellera (1992). Després va venir el canvi: un llibre d'aspecte enciclopèdic, on s'alternen la prosa i el vers, titulat precisament El Canvi (1998). A l'obra posterior de Bauçà, tota en versos heptasíl·labs, aquesta petja enciclopèdica hi és encara més patent; són els dos últims llibres que va veure publicats —Els estats de connivència (2001) i Els somnis (2002)— i els dos que van sortir pòstumament —Rudiments de saviesa (2005) i Certituds immediates (2007)—. Ara s'hi afegeix una baula imprescindible: En el Feu de l'Ermitatge, que va guanyar el premi Miquel de Palol del 1993.