El cementiri de Praga

Umberto Eco

2010年11月 · 「ROSA VENTS」から販売

この電子書籍について

Trenta anys després de publicar El nom de la rosa, Umberto Eco torna per mostrar-nos que, en la literatura i en la vida, res no és el que sembla i ningú és qui realment diu que és.

París, 1897. Un home de seixanta-set anys escriu assegut a una taula, en una habitació abarrotada de mobles: és el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos.

Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s'inspira en els fulletons de Dumas i Sue per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, Simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern italià qui va pagar per les seves impostures, després van arribar els encàrrecs de França i Prússia, i fins i tot Hitler acabarà aprofitant-se dels seus malvats oficis.

Ressenyes:
«La seva millor novel·la des de El nom de la rosa.»
Justo Navarro, Babelia, El País

«Més irònic que mai i molt divertit.»
Matías Néspolo, Tendencias, El Mundo

«Eco ha gestat una vertadera obra mestra.»
La Vanguardia

著者について

L'ombra d' Umberto Eco (1932-2016) ha estat fonamental per entendre la història del segle XX i dels nostres dies. Durant molt de temps es va dedicar a l'ensenyança a la universitat i els seus assaigs son textos de consulta obligada en les universitats de tot el món. Entre els seus assaigs més importants figuren: Obra abierta, Apocalípticos e integrados, Laestructura ausente, Tratado de semiótica general, Lector in fabula, Semiótica y filosofía del lenguaje, Los límites de la interpretación, Las poéticas de Joyce, Segundo diario mínimo, El superhombre de masas, Seis paseos por los bosques narrativos, Arte y belleza en laestética medieval, Sobre literatura, Historia de la belleza, Historia de la fealdad, A paso de cangrejo, Decir casi lo mismo, Confesiones de un joven novelista y Construir al enemigo.

Fa més de trenta anys va fer la seva entrada triomfal en el món de la ficció amb El nom de la rosa, una novel·la que el va convertir en unautor estimat no només per la crítica, sinó també pel gran públic. A aquest primer èxit el van seguir El péndulo de Foucault, La isla del día después, Baudolino, La misteriosa llama de la reina Loana, El cementiri de Praga i Número Zero.