या ई-पुस्तकाविषयी
Algunes de les zones més desolades, devastades i contaminades de la Terra, contra tot pronòstic, ofereixen les millors oportunitats per a la recuperació del medi ambient.
A Illes de l'abandonament Cal Flyn explora llocs extraordinaris on els humans ja no viuen, o hi sobreviuen en poc nombre, i ens dona una visió de la naturalesa quan no hi som per veure-la, una perspectiva que transcendeix la mera reflexió ecològica.
Des de les muntanyes de Tanzània fins al Carib volcànic, des de les zones prohibides de França fins a les regions mineres d'Escòcia. A Txernòbil, on després del desastre nuclear algunes persones tornen a casa. A Detroit, abans empori industrial dels Estats Units, on la malesa s'empassa les cases desballestades. A la franja desmilitaritzada entre les dues Corees, on floreix la vida silvestre. I a molts més espais on el món natural ha recuperat el seu poder salvatge.
Realista i esperançador, aquest estudi sobre els ecosistemes d'avui, escrit amb tota la llum, aglutina una perspectiva profunda i nous descobriments ecològics, que proposen una resposta a la gran pregunta: què passa després que hàgim marxat i fins a quin punt es pot desfer el dany que hem fet a la natura?
लेखकाविषयी
La guardonada periodista Cal Flyn, de les Terres Altes d'Escòcia, escriu obres de no-ficció, periodisme narratiu i crítica literària. El seu primer llibre, Thicker Than Water, sobre la violència fronterera a l'Austràlia colonial, va ser llibre de l'any del Times. Els treballs de Cal Flyn s'han publicat a Granta, National Geographic, The Wall Street Journal, The Sunday Times, The Economist i en altres mitjans. És col·laboradora habitual de The Guardian. Va ser escriptora resident a la Biblioteca de Gladstone i a la Fundació Jan Michalski, a Suïssa. El 2019 va obtenir la beca MacDowell i el 2022 va ser designada Escriptora Jove de l'Any pel Sunday Times.
Illes de l'abandonament ha estat preseleccionat per a nombrosos premis literaris, com ara el Wainwright, per haver escrit sobre la conservació global, el del llibre de l'Acadèmia Britànica, l'Ondaatje i el Baillie Gifford de no-ficció.
