La profunditat de les butxaques: Unes històries que ensenyen el que amaga la banalitat de les aparences
Um þessa rafbók
A «Et deixo», un eminent professor estatunidenc, mentre prepara el discurs de jubilació, troba informació sobre un antic i brillant alumne amb qui va mantenir una relació clandestina, amb excessos sadomasoquistes i, probablement, una mort. Tot això, amb el rerefons d'una admiració intel·lectual recíproca, compatible amb la hipocresia i la infidelitat.
A més de sis mil quilòmetres, a la València que enyora els anys noranta, dues noies intercanvien promeses per muntar un negoci que farà història, «Història contemporània». A totes dues les uneix un episodi remot relacionat amb les substàncies prohibides.
Les dues peces basculen entre la il·lusió i l'amistat, l'esperança i l'amor, l'admiració i el sexe, el gòtic americà i el barroc valencià. Una experiència lectora inoblidable.
Um höfundinn
Com a catedràtic de Periodisme de la Universitat Ramon Llull i degà de Blanquerna Comunicació i Relacions Internacionals, Josep Lluís Micó (la Font de la Figuera, 1974) practica a les aules, amb col·legues i alumnes, el periodisme que exerceix en mitjans de comunicació com La Vanguardia o RNE-Ràdio 4, basat en tecnologies, gèneres i formats com el nou reporterisme, la investigació i la visualització de dades, la gamificació, la intel·ligència artificial o l'aprenentatge automàtic.
Ha participat en projectes de recerca amb gegants digitals com Google o Meta, i ha obtingut premis i reconeixements arreu, tant d'assaig com d'articulisme. Ha publicat una vintena llarga de llibres.
Amb La profunditat de les butxaques, tanca una trilogia de periodisme literari —publicada a Saldonar— que va començar amb Química orgànica, centrada en els conflictes dels adults, i que va continuar amb Titulars i reserves, en què els adolescents i els joves són els protagonistes. Ara situa el focus sobre les persones grans.
