Les flors del mal: Traducció i edició de Pere Rovira

Charles Baudelaire

мар 2021. · Продаје Proa

O ovoj e-knjizi

El llibre fundacional de la poesia moderna en una traducció esplèndida de Pere Rovira.

Pocs llibres han marcat tant com Les flors del mal la història de la poesia. Charles Baudelaire, un dels primers que van usar la paraula modernité, inaugura una manera d'entendre, d'escriure i, fins i tot, de llegir la poesia, en els nous escenaris de la gran ciutat. Quan el llibre es va publicar, l'any 1857, va ser condemnat judicialment i censurat per ultratges a la moral. Baudelaire va respondre a la condemna refent el llibre, afegint-hi uns poemes extraordinaris i tornant-lo a publicar, ja consolidat com una genial combinació de classicisme formal, novetat expressiva, refinament sensual i continguts trasbalsadors. No se li va perdonar que retratés el mal tan implacablement, però Baudelaire, amb una voluntat artística obsessiva, va convertir el fang de la vida en or poètic i bellesa perdurable.

En commemoració del segon centenari del naixement de Charles Baudelaire (1821-1867), el poeta Pere Rovira presenta una traducció esplèndida de Les flors del mal impregnada d'esperit baudelairià, intensament propera a la forma i al fons del text francès. Les flors del mal s'ha publicat sovint incloent-hi seccions que deformen l'obra. Aquesta nova versió catalana respecta estrictament les indicacions de Baudelaire pel que fa a l'organització i al contingut del llibre. També restitueix al seu lloc original els poemes prohibits pels tribunals.

Pere Rovira ha publicat, també a Proa, El meu cor despullat, la seva traducció dels escrits íntims de Baudelaire.

O autoru

Charles Pierre Baudelaire (1821-1867) és un dels poetes, crítics i traductors francesos més influents del segle XIX. La seva obra més representativa és Les flors del mal, on s'aplega pràcticament la totalitat de la seva poesia. Tot i així, en les seves tasques com a crític, on va defensar amb vehemència l'ideari estètic romàntic, també va tenir gran repercussió: en pintura va glossar les excel·lències d'Eugène Delacroix; en literatura va estudiar Edgar Allan Poe; en música, Wagner. De tota manera, de Baudelaire queda, més enllà de l'obra, una actitud: el seu enfrontament constant contra la moral burgesa, la figura del dandi de passeig pel París dels bulevards o pels racons més foscos del Barri Llatí. A ell es deu la concepció del poeta modern refusat per la societat, l'artista maleït entregat al vici i a la recerca d'una satisfacció que no arriba mai.