Այս էլ․ գրքի մասին
París, 1945. A l’església de Saint-Pierre-de-Chaillot, situada en un dels barris més elegants de la ciutat, se celebra el funeral de la princesa Natalie de Lusignan, duquessa de Sorrente, que ha mort massa jove. El sacerdot la retrata com una muller, mare i cristiana exemplars. Ho va ser? Als rancis salons de l’aristocràcia, Natalie hi està com un peix a l’aigua. Però també és una dona mundana, esnob i cosmopolita, que ha ajudat Buñuel i Cocteau.
Amb l’arribada dels nazis a París, la família es trasllada a la Costa Blava, on en un primer moment regna un cert aire d’evasió i efervescència. Natalie viu una aventura i es queda embarassada. L’afer es tracta amb discreció, perquè «són coses que passen». Per combatre els dolors de la cesària li recepten morfi na i acaba sent-ne addicta, un altre tema que es manté en secret. Però el que realment la fa trontollar és descobrir, després de la mort de la seva mare, un secret que l’afecta directament.
Aquesta novel·la fascinant dibuixa un món ple de glamur i sofi sticació alterat pels esdeveniments històrics i en què treuen el cap fi gures com Édith Piaf, Coco Chanel, Paul Morand i Reynaldo Hahn. Però sobretot retrata una dona contradictòria i imperfecta que s’enfronta a una decisió dramàtica.
Հեղինակի մասին
(1969) trabaja como periodista, y es autora de Le père et l’enfant se portent bien, un conjunto de ocho nouvelles sobre la experiencia de ser padres, y Robert Badinter, l’épreuve de la justice, una biografía del que fue presidente del Consejo Constitucional y ministro de Justicia francés. Debutó como novelista con Immortel, enfin, sobre la figura de Paul Morand, que en 2013 se alzó con el Prix des Deux Magots por unanimidad por primera vez en la historia del premio. Con Son cosas que pasan ha sido finalista de galardones como el Goncourt, el Giono, el Décembre y el Interallié, y ha recibido el Premio Fundación de la Memoria Albert Cohen.
