Francesc Roma i Casanovas (Sant Martí de Centelles, Osona, 1963) és un historiador i geògraf català.
Va estudiar història contemporània i sociologia. A principis dels anys noranta va començar a investigar la història de l'excursionisme a Catalunya i després va seguir amb l'estudi de la muntanya des del punt de vista de la nova geografia cultural. En el transcurs d'aquesta recerca va doctorar-se en geografia, primer a la Universitat Autònoma de Barcelona i després a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. De les seves darreres publicacions cal destacar Salvador Llobet i Reverter: la geografia entre ciència i passió (2000); Els Pirineus maleïts. Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals (2000); Aproximació a la història de l'excursionisme terrassenc (2001); Llegendes de la natura (2002), El paradís indicible. La representació de Montserrat a l'edat moderna (2002), Del Paradís a la Nació. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX (Cossetània, 2004), El Montseny. 50 itineraris a peu (Cossetània, 2004); Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades (Cossetània, 2006), Josep Milà. L'amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra (Cossetània, 2008) i Història social de l'excursionisme català. El franquisme (Cossetània, 2008).
L'any 2011 l'Agrupació Excursionista de Granollers li va concedir la seva Placa d'Honor. El mateix 2011 va guanyar el premi Plana de Vic per a obres de les branques de lletres amb l'estudi La revolta dels aprenents. Industrialització i relacions sociolaborals a Osona. 1750-190.
És soci de la Societat Catalana de Geografia, del Patronat d'Estudis Osonencs i del Centre d'Estudis de Granollers i del Vallès Oriental.